Som LA CUINA DELS TIETS, jo soc el Gerard i sé que vull ser cuiner des dels cinc anys, el meu primer record de voler ser cuiner és quan a l’escola ens vam disfressar de cuiners, des d’aleshores sempre he tingut la idea clara de voler dedicar-me a l’hostaleria. De petit ja corria per la cuina quan la meva mare preparava el sopar o quan els caps de setmana les meves tietes es reunien al voltant dels fogons.Recordo estar a la cuina amb la meva mare controlant el temps de cocció dels espaguetis, agafava un espagueti per un extrem i l’altre extrem el posava dins l’aigua i anava provant el punt de cocció.

Després d’acabar l’institut em vaig formar a l’escola d’hostaleria de Sitges. I va ser allà on realment vaig adonar-me que volia ser cuiner, davant d’un sofregit, remenant de mica en mica, vaig sentir plena felicitat.

Després de treure’m el títol de cuina, vaig treballar a l’Hotel Torre Catalunya on vaig coincidir amb el Xef Marc Vidal, ell va ser qui em va donar l’oportunitat de començar a treballar com ajudant de cuina. Recordo que el primer servei va ser molt complicat, amb molt estrès i em va costar molt desenvolupar-me, després del servei el Marc i jo vem estar intercanviant sensacions i va    comentar-me que encara que tingués un gran volum de feina tenía un somriure d’orella a orella. I és que quan estic en una cuina, sigui a casa meva o a la feina sóc feliç, estic en el meu hàbitat natural.

Des d’aleshores allà on he estat he anat aprenent, Restaurant ”La Parrilla” ( Benasque ) amb Benito Ostaritz, restaurant Leku (les Corts) Sergi Amor i al restaurant Lagar ( Sant Andreu) amb Carlos Calvo i fins avui dia que he decidit iniciar una nova aventura amb LA CUINA DELS TIETS.

A la meva família som unes 35 persones, contant tiets, cosins, fills dels cosins… Els meus records d’infància em porten sempre als arrossos que feia la meva tieta els diumenges i mentre s’anava preparant el menjar, les “bruixes” de la família sempre es reunien a la cuina, com si es tractés d’un akelarre, i jo sempre era allà escoltant-les parlant i rient, sobretot rient. Una de les curiositats de la meva família és que en els casaments plorem i en els enterraments riem, tenim aquesta filosofia, en els mals moments treiem les ganes de reviure i de recordar sempre els bons moments, per coses del destí som una família que ens ha tocat patir molt, però no per això hem deixat de celebrar dates senyalades, de quedar per fer un sopar o simplement retrobar-nos.

I és al costat d’una taula, amb un bon àpat i envoltat de la família que amb els anys m’han anat transmetent uns valors que ara fan que sigui qui sóc i són els valors que vull transmetre. I per això LA CUINA DELS TIETS, per tots els bons moments que hem passat.

A LA CUINA DELS TIETS som tots per igual, som molt conscients que si les coses surten bé és gràcies a l’esforç de tots i al treball en equip.

Estem conscienciats amb el malbaratament dels aliments i en la gran quantitat de menjar que s’arriba a llençar als establiments d’hostaleria. És per aquest motiu que treballem segons demanda, per poder oferir la màxima frescor dels aliments i així evitar haver de llençar menjar.